Els alcaldes prenen per ximples als seus veïns

|


Obras nueva plaza Glories

Obres nova plaça Glories. Obres en Glòries. Font: Ajuntament Barcelona


No fa falta tirar molt d'estadística per a adonar-se que en qualsevol població catalana i espanyola apareixen com a bolets en el bosc una quantitat insospitada d'obres que durant els 4 anys de mandat local dels diferents alcaldes només surten a compte gotes. És a més una qüestió generalitzada ja que no se circumscriu únicament a determinats partits polítics.

Curiosament això sempre succeeix quan falten poques setmanes perquè es celebrin comicis de caràcter municipal i autonòmic, per la qual cosa no cal ser molt versat en política per a adonar-se que són una arma electoral per a l'edil en qüestió. Aquestes pràctiques freguen, quan no traspassen, les fronteres de la corrupció i prenen per ximples als ciutadans.

Però, d'on surten tants diners que en quatre anys no han estat? Com és possible augmentar la despesa sense límit pressupostari? Segons les dades els ajuntaments s'han reservat fins a 1.000 milions per a realitzar obres setmanes abans de les eleccions que es celebraran al maig.

Aquesta pràctica, tradicional i de molt dubtosa moralitat, és possible desplegar-la en l'actualitat amb base a l´anomenat compta 413 per als ajuntaments, els detalls dels quals es reflecteixen en el registre de ‘Creditors per operacions pendents d'aplicar a pressupost’ del ministeri d'Hisenda. Es va posar en marxa a principis del 2016 pel Govern Rajoy per a controlar de forma mensual les despeses que els municipis no subjectes a auditoria de comptes no incloïen en els seus pressupostos.

En realitat el compte 413 és una espècie de zona fosca on van aquelles factures que han estat reportades en l'exercici present però que no han disposat de crèdit pressupostari i queden pendents de pagament. Això suposa una ruptura amb l'obligació de respectar el principi d'anualitat que obliga al fet que les despeses previstes hagin d'estar aprovats a l'efecte de crèdit pressupostari a 31 de desembre d'aquest mateix any. Aquest compte pot reduir-se utilitzant el romanent que existeixi en tresoreria.

El 413 permet així als alcaldes augmentar la despesa pública en aquestes dates, en comptes d'utilitzar-lo per exemple per a reduir deute. Encara que no tingui incidència real en el dèficit permet incrementar la despesa i retardar els pagaments als proveïdors.

Estem doncs davant un instrument que contribueix a finançar sens dubte les campanyes electorals municipals i autonòmiques dels diferents partits. Aquesta pràctica hauria de ser eliminada per mitjà d'una regulació que no permetés l'ús de fons públics per a evidents interessos privats de la classe política i les seves carreres electorals. Perquè al final els qui paguen els excessos injustificats són els veïns dels municipis, els autèntics finançadors d'aquesta macabra pràctica.


   ​L'antic espai comunista català es difumina pel tema nacional