Dante Fachin i Front Republicà són avui més amenaça per a ERC que Asens

|


Dante Fachin (CCMA)
Albano-Dante Fachin. Font: CCMA


A nivell espanyol Units Podem ha llançat la tovallola a la seva antiga meta de donar el sorpasso al PSOE i passar a ser la força hegemònica en el centreequerra de l'espectre polític. Només cal observar la seva campanya per al 28-A per a adonar-se que únicament es postulen com a crossa de Pedro Sánchez per a continuar en Moncloa i poder així incidir en major o menor mesura en les futures polítiques governamentals.

Aquesta actitud de derrota és la que es palpa també a Catalunya, després d'haver vençut fa poc menys de tres anys amb 12 diputats. Pablo Iglesias va decidir llançar a les escombraries tot suport no independentista, posant-li-ho en safata a PSC, i centrar-se en tapar un hipotètic forat de la seva formació que beneficiaria a ERC, cosa que des de fora (i a tenor de les enquestes) només veuria ell, buscant un suport sobiranista.

L'elecció de Jaume Asens aniria en aquesta direcció d'aproximar-se a aquest elector en un gir de 180° de la formació que sembla ser un calc de la desplegada en la resta de l'Estat respecte als socialistes: ser la crossa del Procés i deixar en el passat la voluntat d'un projecte guanyador.

Resulta curiós que després de defenestrar a Albano-Dante Fachin del lideratge de Podem pel seu gir procesista fa menys d'un any, ara Iglesias hagi decidit posar a un candidat que abraça encara més aquests postulats i que no té empatx a participar fins i tot en la campanya dels de Carles Puigdemont i el seu entorn. Difícilment algú així pot amenaçar algun vot als d'Oriol Junqueras.

Però més sorprenent encara és que en l'escenari hagi aparegut una formació, Front Republicà, capitanejat pel mateix Fachin (que apareix així al líder morat com un fantasma), que ara mateix és l'únic que s'albira com a capaç d'amoïnar als republicans segons les enquestes, que ja li donen entre un o dos escons que perdrien els de Gabriel Rufián.

Així que el canvi d'un líder secessionista convers com Fachin, per un altre més pròxim a la dreta pospujolista catalana tirada a la muntanya com Asens (a la qual fins i tot va aconsellar què fer en la seva fugida cap al “exili”) no sembla haver estat el millor. Utilitzar una estratègia separatista contra ERC solament ho poden fer elements com Poble Lliure integrats en la coalició del exlíder podemita. I únicament per a arrencar algun escó i poc més.

Al final, gràcies a Pablo Iglesias, PSOE i ERC només han hagut d'asseure's pacientment al costat del riu i veure passar el cadàver del seu enemic morat surant. Realment no han hagut de desplegar el menor esforç.


   La CUP comença a implosionar des de dins