La CUP comença a implosionar des de dins

​Opinió. Manel Herrero Prieto
|


Quim Arrufat (CCMA)

Quim Arrufat, exdiputat de la CUP.  Font: CCMA


Les contradiccions acostumen a tenir el seu preu en política. Pot succeir més ràpid o més tard, però sempre acaben aflorant en forma de menys suports i desgast. El grau de la lesió pot ser major o menor, però si les contradiccions són massa nombroses aquestes poden deixar a un partit en fase terminal. També acostumen a reproduir-se en el temps, per la qual cosa és molt difícil atallar-les.

La CUP viu en aquests moments aquesta situació. Des que va aparèixer en la política catalana les seves actuacions s'han banyat de contínues controvèrsies que li han posat en la picota davant els uns i els altres. Odiada a vegades pels independentistes i sempre pels unionistes els seus girs de volant la majoria de vegades generaven estupefacció a un costat i a un altre.

Es poden recordar diversos episodis. L'abraçada de David Fernàndez amb Artur Mas per a mesos després forçar que s´enviés al precursor de Carles Puigdemont a la "galleda de les escombraries de la història". La seva presentació com antisistemes però donant suport als partits del sistema (PDeCAT i ERC) sense que aquests complissin el promès, principalment en matèria pressupostària... Hi ha diversos exemples.

En general el principal taló d'Aquil-les dels cuperos és presentar-se com a extrema esquerra però desplegant un mantra nacionalista impropi d'aquesta sensibilitat política. Aquest estrany joc li ha generat la majoria de problemes que ara mateix té. Es va pensar en el seu moment que passar de deu a quatre escons de 2015 a 2017 (un 40% menys dels vots) havia estat el peatge a pagar. Les enquestes posteriors a aquest enfonsament donaven esperances als avui capitanejats per Carles Riera al Parlament. Un mer miratge. Les contradiccions segueixen vives.

En aquestes últimes setmanes ha començat una implosió de la CUP per dins. Primer va ser que Poble Lliure es desmarqués de la renúncia de la formació cupera a presentar-se al 28-A unint-se al convers Dante Fachín en la seva nova aventura anomenada 'Front Republicà' que va provocar un empipament espaterrant però sense conseqüències.

Després va venir el tema de l'abandó de Mireia Boya de la secretaria nacional per una suposada “agressió psicològica” d'un company. Que un partit que parla en femení no hagi estat capaç d'actuar de cap manera en el tema ha despertat les ires de les bases i una imatge externa que els deixa pels sòls. Una altra contradicció que s'acabarà pagant.

Però la cosa no ha quedat aquí. Vuit dies després es produeix una segona baixa de calat. L'exdiputat Quim Arrufat, un referent ideològic de la formació, s'ha esborrat en l'últim moment per a repetir en les llistes a l'alcaldia del seu municipi, Vilanova i la Geltrú (Barcelona). En una carta publicada en xarxes socials desvincula la seva marxa de qualsevol discrepància amb el projecte cupero, afirmant que és per motius personals i per esgotament.

Però la veritat és que el gest és una veritable punyalada a nivell municipal per als seus, tercers a Vilanova en 2015, que esperaven amb el seu concurs desallotjar del consistori a Neus Lloveras, alcaldessa gràcies a PDeCAT i ERC. Sense temps de reacció crida l'atenció que Arrufat no hagi tingut un moment per a dir-ho abans (afirma que la direcció ho coneixia fa un mes), i més amb tota la voràgine de Poble Lliure i Mireia Boya.

Les contradiccions han penetrat a l'interior de la CUP i amenacen amb implosionar a la formació per dins i fer-la miques. Veurem si resisteix l'huracà de la política catalana en els pròxims temps. Amb dos blocs tan polaritzats i, el més important, amb un Quim Torra amb un discurs centrat en la secessió, l'oferta que sempre llancen demanant la independència a qualsevol preu queda totalment descafeïnada i no sembla que vagi a servir per a frenar la sagnia que ja s'albira en el seu horitzó


   Toni Comín lanza un aviso para navegantes a ERC y al ideólogo Junqueras